GR 92 - Etapa 7

Agost - 2008

Torroella de Montgrí - Begur



Distancia recorrida: 22,27 kilómetros
Altitud min: 1 metros, max: 183 metros
Desnivel acum. subiendo: 444 metros, bajando: 265 metros
Grado de dificultad: Fácil
Tiempo: 5 horas 31 minutos
Finaliza en el punto de partida (circular): No
Coordenadas: 2008



Imatge i dades GPS : http://www.wikiloc.com/

Autor Dades GPS : dexcursio

Tavertet - St.Corneli - Rocallarga

INDRETS DE TAVERTET: Sant Corneli
Bonica ermita, situada enmig de la muntanya, en un lloc que des d'antic va ser utilitzada pels pobladors de la zona per a finalitats religioses i funeráries. L'ermita està situada en un lloc molt bonic, en una cresta muntanyenca, amb àmplies vistes sobre la Vall del Gorgàs. L'ermita està ja documentada en 1.292, sent de tradició romànica i té un bonic atri i campanar.


En els seus entorns cap destacar:
Dolmen de St.Corneli: es troba darrere de l'ermita, i s'aprecien perfectament les roques que formaven la cista funerària, i les roques del túmul.
Mirador de St. Corneli: situat a unes desenes de metres de l'església, és un mirador privilegiat sobre la riera del Gorgàs y el poble de Tavertet.
Vegetació: des del punt de vista de la flora, l'entorno de St. Corneli es un indret ben curiós. Allà es donen cita la major part dels variats tipus de vegetació que caracteritzen a Tavertet:
* Alcinar: Els vessants de la muntanya que baixen cap a la riera del Gorgàs per la cara sud estan cobertes d'un preciós bosc d'alzines, típic de l'ambient mediterrani.
* Solana: La zona de darrere de l'ermita i seguint cap a la Font de la Vena, anomenada Solana de St.Corneli, és d'un ambient molt més sec i està formada per una vegetació molt menys generosa, formada per matolls.
* Umbría: Les zones ombrívoles que donen al nord dels vessants que baixen cap a les rieres de la Vena i, sobretot, la de la Cau estan formades per una vegetació humida, de bosc de faigs, típica de les zones humides de Centre-europa.
INDRETS DE TAVERTET: Puig de la Rocallarga (1.187m)

Junt amb els cims del Puig de Cortils i el Puig del Pedró són els 3 punts més alts de tot el municipi de Tavertet, rondant els 1.200 m d'altitud

i Tavertet és una terra on abunden els miradors, on pujat a qualsevol roca o a qualsevol cingle l'amplitud d'horitzons és enorme, la Rocallarga és el lloc on les vistes són més immenses, on, efectivament la vista es perd en l'horitzó infinit.
Des d'aquí es poden contemplar els cims pirinencs del Canigó, les muntanyes gironines de la Mare de Deu del Mon o Rocacorva, es pot veure perfectament la ciutat de Girona, les muntanyes d'Osor, el Montseny, etc, etc. En dies clars, fins i tot, s'arriba a veure el mar.
El cim de la Rocallarga es tracta, efectivament, d'una roca allargada que sobresurt extraplomada sobre la resta de la muntanya. L'accés fins la punta de la roca, on hi ha un vèrtex geodèsic, és emocionant ja que la roca està penjada del buit, sobre els prats del Pla Boixer.
L'accés és senzill i està senyalitzat. S'ha de prendre una senda que surt darrere de la casa de l'Avenc i ascendeix apressat per les rampes del Puig de la Creu. L'ascensió és ràpida, encara que un poc costosa .
També es pot pujar des de la casa de Rajols, saltant la tanca i ascendint al coll de Rajols, i passant pel puig de Cortils.

Tex de:


Detalls De Ruta.

Ruta molt maca i bastant senzilla pels voltants de Tavertet.
Es pot fer amb unes 4 hores sense corre, encara que si voleu es una ruta per fer amb família, portar el dinar i passar-hi tot el dia.
El camí no es complicat , la major part del mateix transcorre per pistes o prats, sols un petit tram que passem per un corriol que a dia (27-03-08), no presenta cap mena de problema.
Parades obligades, St. Corneli i Roca Llarga (teniu la descripció, mes amunt).
Sols recomanaria modificar l’últim tram de baixada a Tavertet. Passat la casa de Monteis sortim de la pista per baixar per un corriol. En aquest moments han posat fil espinós i esta una mica complicat, per evitar-ho tan sols tenim que seguir la pista o carretera(no asfaltada) fins Tavertet, fent això evitarem baixar una mica per lliure. Pro ja dic, aquest tram es ja pràcticament arribant al poble i no comporta cap mena de problema.
Per la resta i com totes les rutes pels voltants de Tavertet, passejada encisadora i plena de vistes precioses.


Distancia recorrida: 12,65 kilómetros
Altitud min: 874 metros, max: 1.199 metros
Desnivel acum. subiendo: 402 metros, bajando: 411 metros
Grado de dificultad: Fácil
Tiempo: 3 horas 38 minutos
Finaliza en el punto de partida (circular):
Coordenadas: 788
Trak GPS by: R. Codina
Descarregar Trak: Aqui.





Tavertet - St.Corneli - Rocallarga

Campdevanol - Saltor.

Avui farem una ruta que ens proposa l’amic Pere “rovello”.
En Pere que es un gran coneixedor del Ripollès ens ha marcat una ruta molt maca i poc complicada on podrem gaudir de la diversitat de paisatges que ens ofereix el Ripollès.
Si voleu detalls de la ruta podeu visitar el blog d’en rovello on esta molt ben explicat.

Detalls de la ruta: Aqui.


Distancia recorrida: 10,99 kilómetros
Altitud min: 727 metros, max: 1.401 metros
Desnivel acum. subiendo: 826 metros, bajando: 851 metros
Grado de dificultad: Fácil
Tiempo: 3 horas 36 minutos.
Finaliza en el punto de partida (circular):
Coordenadas: 872

Trak GPS by: rovello

Descarregar Trak: Aqui



ROCAGUINARDA


HISTÒRIA DE PEROT ROCAGUINARDA.
Inicis de la vida bandolera
Va néixer el 18 de desembre de 1582, en una masia del poble d'Oristà, prop del Cingle dels tres Còdols, a la vegueria de Vic, fou el cinquè de set.
El 1602, quan treballava a Vic, aprenent un ofici, i on ja havia provocat alguns aldarulls, ingressà al servei del senyor Carles de Vilademany. Aquell mateix any, al novembre, passà amb uns amics davant del palau bisbal, on el bisbe Francisco Robuster i Sala era cap dels cadells, fou ferit per la guàrdia del palau. Un cop guarit a casa del seu senyor anà a la muntanya i formà una quadrilla, així començà la seva vida de bandoler.
El primer que va fer va ser atacar el Palau del bisbe de Vic, després d'apoderar-se'n durant unes hores el van abandonar. Tot i que va començar el 1602, no hi ha masses més notícies fins el 1607 quan és "gitat de pau i treva" i el seu nom sona constantment a la cancelleria del virrei

Any 1607
La seva quadrilla estava formada bàsicament per camperols i alguns gascons, tot i que se’l va voler relacionar amb el protestantisme, sempre va mantenir molt bones relacions amb el Sant Ofici, això com ho foren en Tallaferro i en Serrallonga, i fou un home molt religiós i temerós de Déu. Els gascons que tenia no eren exiliats religiosos sinó immigrants, la connexió entre immigrant i bandoler era senzilla: el bosc. Els lloctinents d'en Perot eren i homes de confiança:
o Jaume Alboquers, àlies l'Escolanet de Polinyà.
o Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit Janot.
o Gabriel Galí, anomenat Barceló.
Ja hem dit que fou a partir del 1607 quan es persegueix amb més fúria a en Rocaguinarda, coincidint amb el virreinat del Duc de Monteleón que dóna ordre de captura al març, l'ordre de "gitat de pau i treva" vingué degut a un enfrontament amb el batlle reial de Vilalleons el 25 de maig on Rocaguinarda i Joan Gili feriren uns quants homes del batlle quan els anaven a prendre.

Any 1608
En Rocaguinarda es dedicava a robar els forasters rics, en poc temps fou l'amo del camí ral, i tot i que no ho repartia entre els pobre, sí que ho feia entre la seva quadrilla.
En Perot es convertí en una veritable obsessió per a les autoritats reials, tot intent de capturar-lo era infructuós.
Durant el Juliol d'aquest any reuní una quadrilla d'uns dos cents homes per tal de posar setge a la ciutat de Vic. A finals del mes es retirà a una capella, la Unió de Vic se n’assabentà, però en Rocaguinarda els féu front i escapà. Els repetits fracassos feren que fins i tot el mateix governador de Catalunya participés en la persecució, i tot i que hi havia un exèrcit de més de cent cinquanta homes, ell es féu escàpol.
Era una pràctica habitual entre els bandolers ajudar en les feines del camp a les seves masies respectives, però a partir dels preus oferts per la captura, comencen a aparèixer caça-recompenses i delators, aquesta pràctica es convertirà en un greu perill.

Any 1609
A principis d'any en Joan Gili és pres i condemnat a mort el Juliol. Ara en Perot ja no és l'amo del camí ral, la persecució constant fa que no pugui controlar-lo i s’ha de dedicar a robar masies per tal de poder viure. Tot i això continua escapant-se a la justícia.
En Rocaguinarda només sortí del seu entorn geogràfic en una ocasí, quan baixà a la Conca de Barberà, on, ajudat pel bandoler local Miquel Morell, posà setge al castell de Vallespinosa per tal de doblegar la voluntat del senyor Rafel de Biure. Havia estat cridat per dos cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, en Miquel de setmenat i en Galcerà Torrell, amb l'objectiu de resoldre un litigi jurisdiccional. Hom creu que tornat un cavaller templer l'allotjà al seu castell on es gairebé segur que conegué al rector-poeta de Vallfogona (Vicenç Garcia).
Arran d'aquest assalt, el tres d'octubre s’ofereix una recompensa de 1000 lliures per qui capturi al bandoler més el perdó del mateix i tres persones més si es lliurat en vida, o 500 lliures i dos persones si es lliurat mort.
El 19 de desembre probablement va matar el seu etern perseguidor, en F. Torrents dels Prats. No sé sap del cert, però es creu que va se el propi Rocaguinarda qui ho féu.

Any 1610
Tot i ser molt religiós, aquest any es produir un fet curiós. S’assabentà que a Sant Martí de Balenyà, els del poble guardaven els diners dins l'esglèsia, sabent que ell mai no les roba, però en aquest cas hi entrà i els robà, per la qual cosa fou excomunicat. El bandoler retornà els diners per tal que se li llevés l'excomunicació.
L'1 de febrer, la Unió de Vic, el sometent i els soldats d'en D. Descatllar arribaren al bosc de Sta Magdalena, Folgueroles on estaven els bandolers. En Rocaguinarda i els seus no només els feren retrocedir, sinó que hagueren de tancar-se a Vic on els bandolers iniciaren un setge.
El bandoler no para de moure's i tots els intents per atrapar-lo són infructuosos, ja pot sortir el veguer de Barcelona, Julià Navel, o el comissari Sebastià Zurita, amb cent soldats arcabussers, tampoc importa que el sometent general es gairebé sempre declarat. I això provoca un focus de resistència a les lleves i la negativa al nous impostos a pagar pels pagesos, són dos dels problemes més greus que ajudaren a l'esclat de la Guerra de 1640.
Al juny escriu la seva primera petició d'indult, però les autoritats el van rebutjar perquè creien que el seu cercle estava molt reduït i que no trigarien a atrapar-lo, al novembre és mort en Jaume Alboquers i penjat al portal de Sobrerroca a la ciutat de Manresa.
A finals d'any havia perdut els seus col·laboradors de confiança i es trobava sol.

Final de la vida bandolera Any 1611
És anomenat Francisco Hurtado de Mendoza, bisbe de Tortosa, com a virrei de Catalunya qui gestionarà, a contracor, l'indult del bandoler.
A finals de 1610 se'l cregué desaparegut, però torna a principis del 1611, per aquest motiu finalment, cardenal Manrique, va perdre tota esperança de capturar-lo i el 30 de juny de 1611 en signà el però, no fet públic fins el 10 de Juliol.
A primers d'octubre se n'anà a Nàpols, com a oficial de l'exèrcit, es desconeix quan va morir però el 1635 encara vivia exercint de militar a Itàlia.
Semblava tan impossible viure sense en Rocaguinarda que hom cregué una falsa alarma: la quadrilla d'en Perot havia tornat a Catalunya. És cert que alguns bandolers ho feren, com ara en Morell, però no ho féu en Rocaguinarda.
Del bàndol nyerro, en Tallaferro ha començat a actuar i ben aviat ho faria l'idealitzat Serrallonga. En Rocaguinarda no hi era, però el bandolerisme no deixava d'augmentar, i ajudava a encendre el clima de revolta pagesa que precedí a la Guerra de 1640.
Al costat del crit "A carn, a carn" d'en Rocaguinarda, sorgí entre els bandolers els de "Visca la terra i mori el mal govern".

http://campus.uab.es/~2116156/perott.html

Tornar a: Orista - Rocaguinarda - Sant Nazari de la Garriga

Signatura original d'en Perot Rocaguinarda

Orista - Rocaguinarda - Sant Nazari de la Garriga

MUNICIPI D'ORISTÀ.
Municipi de la província de Barcelona situat al oest de la capital a 94 Km, aproximadament, comarca de Osona, està situat a la part sud del Lluçanès, té una extensió de 68,88 Km2. La altitud mitjana és de uns 700 metres, el punt més alt és Sant Salvador de Serradellops en 800 m i el més baix és el curs de la riera Gavarresa en 450 m i una població de 595 habitants (30-05-07).

la web d'Oristà i la Torre d'Oristà

Rocaguinarda.
Bandoler del segle XVII, nascut al Mas Rocaguinarda, al terme d'Oristà, l'any 1582, era conegut en tot el territori com a cap de quadrilla del bàndol “nyerro” de Vic, en lluita amb el bàndol del “cadells”. Tot i que els bandolers han estat menyspreats i tinguts per lladres de camí ral, en Rocaguinarda n'és considerat una excepció. Envolta la seva figura un aire indubtablement romàntic. No obstant, el mateix Cervantes diu d'ell que era humanitari i ben intencionat. Les runes del Mas Rocaguinarda, conserven inscripcions atribuïdes al propi bandoler.

Vols saber sobre en Pere Rocaguinarda ? Aqui.

Detalls de Ruta.
En aquest cas ens acompanyen una colla de trapelles, degut a les vacances escolars de setmana Santa.
Hem seguit la ruta proposada per l'amic "manelc".
El passeig ens permet conèixer el poble d'Oristà els seus voltants i el Mas on va néixer el famós bandoler Rocaguinarda.
Ruta molt senzilla i planera, per realitzar amb unes 5 hores a un ritme normalet. Quasi tota es realitza per pistes amples i ben arreglades.
Destacaria dos punts importants. Per una part tenim un tram d'uns 300 metres per un corriol que la natura esta recuperant, si no es neteja, amb un parell d'anys ja no es podrà passar (Avui 18-03-2008).
L'altre, tenim que creuar un riu, amb absència de pluges cap problema, pro si ha plogut i el riu baixa crescut, es molt possible que no el podrem creuar, amb aquest cas tindrem que buscar un pas alternatiu.
Per la resta, ruta molt ben marcada per l'autor i sense cap mena de problema.
M'ha cridat l'atenció la gran quantitat de masos que em trobat abandonats i amb runes.
Bon camí.


Distancia recorrida: 15,34 kilómetros.
Altitud min: 432 metros, max: 606 metros
Desnivel acum. subiendo: 360 metros, bajando: 380 metros
Grado de dificultad: Fácil
Tiempo: 5 horas
Finaliza en el punto de partida (circular): Sí
Coordenadas: 1409
Trak GPS: clik
Autor del Trak: manelc






Orista - Rocaguinarda


Tavertet - Taradell

Aquí deixo la ruta Tavertet – Taradell.
Es la Mítica Rupit – Taradell 2007. amb -8 Km . Ja que sortim desde Tavertet. La caminada continua sent “Durilla” 36 Km, encara que els llocs per on transcorre son molt macos i val la pena fer-la, recordeu que es una caminada per passar-hi tot el dia i gaudir de les vistes i senders de gran bellesa per on passareu.
Nosaltres hem tardat unes 9 hores, caminant amb calma, fent una parada per esmorzar, una per dinar i dues mes per fer un “mossec rapit”
Podeu donar un cop d’ull al arxiu de fotos del final de la pagina per repassar els llocs per on transcorre la ruta.
Per cert, la mateixa transcorre per camins GR , molt ben marcats, sols al tram final pot generar confusió, en aquest tram final recomano portar el Trak per GPS.
A Gaudir-la ...

Distancia recorrida: 34,16 kilómetros
Altitud min: 427 metros, max: 872 metros
Desnivel acum. subiendo: 1.335 metros, bajando: 1.567 metros
Grado de dificultad: Dificil
Finaliza en el punto de partida (circular): No
Coordenadas: 1910
Trak per GPS: Aqui


Tavertet - Taradell

Coll Formic - Matagalls - S.Segimon - Sant Miquel Dels Barretons

El Matagalls és una de les muntanyes més emblemàtiques del massís del Montseny, no és la més alta, 1697 m, contra els 1707 del Turó de l'Home, però si que té l'honor de ser la més visitada pels excursionistes a peu.
La muntanya té dues vies d'accés preferents, una via, la més fàcil, surt de Collformic (1.145 m.) i requereix un esforç a l'abast de pràcticament qualsevol persona. Deixeu el cotxe a l'aparcament de Collformic, passeu per la Creu en honor dels màrtirs de Collformic, de seguida deixareu el camí per agafar un corriol que us durà directament al cim en més o menys 1,5 hores.


Els més valents podeu pujar al cim partint des de Sant Marçal, el camí és més llarg, necessitareu de 2,5 a 3 hores, però és un camí més interessant i bonic ja que passa pel mig de fagedes i té més diversitat d'ambients paisatgístics. Si és fa l'excursió en període de caiguda de les fulles del faig el trajecte és més difícil, per la dificultat de caminar sobre el espès matalàs de fulles i per no perdre de vista els camins.

SANT MIQUEL DELS BARRETONS

Com un remat de luxe a aquesta fantàstica excursió, trobem uns pocs metres més amunt, just a sobre el santuari, dalt d'una agulla de la cinglera, aquesta petita capella, aixecada per l'ermità, Miquel de Sant Segimon, procedent també del regne de Borgonya, per allà l'any 1550.
El nom de Barretons prové d'uns barrets de palla que es guardaven a la capella i que es deia que aquell que se'ls posava deixava de tenir mal de cap i mai més en tornaria a patir. Altres asseguren que per deixar de tenir mal de cap només cal donar una volta completa a la capella per fora, però vigileu, no sigui cas que aneu daltabaix del penya-segat i deixeu de tenir mal de cap per sempre.
Des de dalt d'aquest mirador, es divisa al fons els Pirineus i més a prop, en primer terme, una vista d'ocell del santuari i més enllà les masies de Can Gat i La Sala. Aquesta última, dalt d'un turonet, magnífica casa de pagès, amb aires de fortalesa, coneguda per ser el lloc de naixement del llegendari bandoler Joan Sala "Serrallonga".


SANTUARI DE SANT SEGIMON
Quan arribeu a aquest santuari encinglerat, construït a tocar de l'abisme, al mig del no res, solitari, feréstec i abandonat, gaudireu d'unes vistes i unes sensacions de recolliment, soledat i quietud difícils d'explicar aquí amb paraules.
Segons la tradició el primer santuari hauria estat construït aprofitant coves naturals, en aquest primitiu santuari va fer penitència el rei de Borgonya Sant Segimon, que després de ser destronat es convertí en ermità i penitent i va donar nom a aquest temple muntanyenc.
Es té noticia documental del santuari, l'any 1290. L'actual santuari i hosteria pertany als segles XVII i XVIII quan els ermitans abandonaren definitivament les capelles a les coves de la cinglera.
Amb la desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal, l'any 1837, va ser adquirit pels propietaris de la veïna masia de Can Gat.
En els darrers anys, el santuari obria del 1 de maig al 31 d'octubre, data en que els ermitans es retiraven a l'ermita de l'Erola, 3 km. més avall, camí de Viladrau, a fi de no quedar isolats per la neu i el fred.


Info: http://www.montsenyrural.net/matagalls.htm


Distancia recorrida: 12,01 kilómetros
Altitud min: 1.083 metros, max: 1.687 metros
Desnivel acum. subiendo: 882 metros, bajando: 810 metros
Grado de dificultad: Fácil
Tiempo: 4 horas 9 minutos
Finaliza en el punto de partida (circular):
Coordenadas: 948

Trak GPS (Ramon Codina) : Aqui

Coll Formic-Matagalls-S.Segimon

Campelles - Refugi Pla de Prats 03-2008


Ruta circular partint del Refugi Pla de Prats (Campelles).
Cal dir que l’itinerari no ens ha sortit tal com volíem, ja que en el tram final del ascens a Costa Pubilla, de sobte un canvi brusc de temperatura i una nevada intensa ens va sorprendre. Entre tots vàrem decidir no fer el “burricot”i baixar ràpidament cap el refugi del Pla de Prats.
No vàrem respectar la ruta prèviament marcada ja que ens corria presa arribar a baix. Encara que un cop al refugi el bon dinar que vàrem fer (fotos), ens va compensar totalment la “tocata i fuga” del cim.

La major part del camí transcorre per lliure i no hi ha camins marcats. La ruta no es difícil si la fem amb absència de neu o gel. Per motius de correcció del trak, s’ha perdut el desnivell acumulat i les alçades màximes i mínimes, de totes maneres aproximadament son aquestes:
Altura min: 1.550 m.
Max: 2.050 m.
Desnivell ac. Pujant: 800 m, pràcticament el mateix baixant.

Ruta molt aconsellable per les meravelloses vistes que tenim al cim del Costa Pubilla.

Sols dir que tot el que finalitza amb un bon foc, una graellada de carn i una botella de cava no te preu.
Apa fins la propera.


Distancia recorrida: 8,66 kilómetros
Trak Per GPS



campelles 3-2008