HISTÒRIA DE PEROT ROCAGUINARDA.Inicis de la vida bandolera
Va néixer el 18 de desembre de 1582, en una masia del poble d'Oristà, prop del Cingle dels tres Còdols, a la vegueria de Vic, fou el cinquè de set.
El 1602, quan treballava a Vic, aprenent un ofici, i on ja havia provocat alguns aldarulls, ingressà al servei del senyor Carles de Vilademany. Aquell mateix any, al novembre, passà amb uns amics davant del palau bisbal, on el bisbe Francisco Robuster i Sala era cap dels cadells, fou ferit per la guàrdia del palau. Un cop guarit a casa del seu senyor anà a la muntanya i formà una quadrilla, així començà la seva vida de bandoler.
El primer que va fer va ser atacar el Palau del bisbe de Vic, després d'apoderar-se'n durant unes hores el van abandonar. Tot i que va començar el 1602, no hi ha masses més notícies fins el 1607 quan és "gitat de pau i treva" i el seu nom sona constantment a la cancelleria del virrei
Any 1607
La seva quadrilla estava formada bàsicament per camperols i alguns gascons, tot i que se’l va voler relacionar amb el protestantisme, sempre va mantenir molt bones relacions amb el Sant Ofici, això com ho foren en Tallaferro i en Serrallonga, i fou un home molt religiós i temerós de Déu. Els gascons que tenia no eren exiliats religiosos sinó immigrants, la connexió entre immigrant i bandoler era senzilla: el bosc. Els lloctinents d'en Perot eren i homes de confiança:
o Jaume Alboquers, àlies l'Escolanet de Polinyà.
o Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit Janot.
o Gabriel Galí, anomenat Barceló.
Ja hem dit que fou a partir del 1607 quan es persegueix amb més fúria a en Rocaguinarda, coincidint amb el virreinat del Duc de Monteleón que dóna ordre de captura al març, l'ordre de "gitat de pau i treva" vingué degut a un enfrontament amb el batlle reial de Vilalleons el 25 de maig on Rocaguinarda i Joan Gili feriren uns quants homes del batlle quan els anaven a prendre.
Any 1608
En Rocaguinarda es dedicava a robar els forasters rics, en poc temps fou l'amo del camí ral, i tot i que no ho repartia entre els pobre, sí que ho feia entre la seva quadrilla.
En Perot es convertí en una veritable obsessió per a les autoritats reials, tot intent de capturar-lo era infructuós.
Durant el Juliol d'aquest any reuní una quadrilla d'uns dos cents homes per tal de posar setge a la ciutat de Vic. A finals del mes es retirà a una capella, la Unió de Vic se n’assabentà, però en Rocaguinarda els féu front i escapà. Els repetits fracassos feren que fins i tot el mateix governador de Catalunya participés en la persecució, i tot i que hi havia un exèrcit de més de cent cinquanta homes, ell es féu escàpol.
Era una pràctica habitual entre els bandolers ajudar en les feines del camp a les seves masies respectives, però a partir dels preus oferts per la captura, comencen a aparèixer caça-recompenses i delators, aquesta pràctica es convertirà en un greu perill.
Any 1609
A principis d'any en Joan Gili és pres i condemnat a mort el Juliol. Ara en Perot ja no és l'amo del camí ral, la persecució constant fa que no pugui controlar-lo i s’ha de dedicar a robar masies per tal de poder viure. Tot i això continua escapant-se a la justícia.
En Rocaguinarda només sortí del seu entorn geogràfic en una ocasí, quan baixà a la Conca de Barberà, on, ajudat pel bandoler local Miquel Morell, posà setge al castell de Vallespinosa per tal de doblegar la voluntat del senyor Rafel de Biure. Havia estat cridat per dos cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, en Miquel de setmenat i en Galcerà Torrell, amb l'objectiu de resoldre un litigi jurisdiccional. Hom creu que tornat un cavaller templer l'allotjà al seu castell on es gairebé segur que conegué al rector-poeta de Vallfogona (Vicenç Garcia).
Arran d'aquest assalt, el tres d'octubre s’ofereix una recompensa de 1000 lliures per qui capturi al bandoler més el perdó del mateix i tres persones més si es lliurat en vida, o 500 lliures i dos persones si es lliurat mort.
El 19 de desembre probablement va matar el seu etern perseguidor, en F. Torrents dels Prats. No sé sap del cert, però es creu que va se el propi Rocaguinarda qui ho féu.
Any 1610
Tot i ser molt religiós, aquest any es produir un fet curiós. S’assabentà que a Sant Martí de Balenyà, els del poble guardaven els diners dins l'esglèsia, sabent que ell mai no les roba, però en aquest cas hi entrà i els robà, per la qual cosa fou excomunicat. El bandoler retornà els diners per tal que se li llevés l'excomunicació.
L'1 de febrer, la Unió de Vic, el sometent i els soldats d'en D. Descatllar arribaren al bosc de Sta Magdalena, Folgueroles on estaven els bandolers. En Rocaguinarda i els seus no només els feren retrocedir, sinó que hagueren de tancar-se a Vic on els bandolers iniciaren un setge.
El bandoler no para de moure's i tots els intents per atrapar-lo són infructuosos, ja pot sortir el veguer de Barcelona, Julià Navel, o el comissari Sebastià Zurita, amb cent soldats arcabussers, tampoc importa que el sometent general es gairebé sempre declarat. I això provoca un focus de resistència a les lleves i la negativa al nous impostos a pagar pels pagesos, són dos dels problemes més greus que ajudaren a l'esclat de la Guerra de 1640.
Al juny escriu la seva primera petició d'indult, però les autoritats el van rebutjar perquè creien que el seu cercle estava molt reduït i que no trigarien a atrapar-lo, al novembre és mort en Jaume Alboquers i penjat al portal de Sobrerroca a la ciutat de Manresa.
A finals d'any havia perdut els seus col·laboradors de confiança i es trobava sol.
Final de la vida bandolera Any 1611
És anomenat Francisco Hurtado de Mendoza, bisbe de Tortosa, com a virrei de Catalunya qui gestionarà, a contracor, l'indult del bandoler.
A finals de 1610 se'l cregué desaparegut, però torna a principis del 1611, per aquest motiu finalment, cardenal Manrique, va perdre tota esperança de capturar-lo i el 30 de juny de 1611 en signà el però, no fet públic fins el 10 de Juliol.
A primers d'octubre se n'anà a Nàpols, com a oficial de l'exèrcit, es desconeix quan va morir però el 1635 encara vivia exercint de militar a Itàlia.
Semblava tan impossible viure sense en Rocaguinarda que hom cregué una falsa alarma: la quadrilla d'en Perot havia tornat a Catalunya. És cert que alguns bandolers ho feren, com ara en Morell, però no ho féu en Rocaguinarda.
Del bàndol nyerro, en Tallaferro ha començat a actuar i ben aviat ho faria l'idealitzat Serrallonga. En Rocaguinarda no hi era, però el bandolerisme no deixava d'augmentar, i ajudava a encendre el clima de revolta pagesa que precedí a la Guerra de 1640.
Al costat del crit "A carn, a carn" d'en Rocaguinarda, sorgí entre els bandolers els de "Visca la terra i mori el mal govern".
http://campus.uab.es/~2116156/perott.html
Tornar a: Orista - Rocaguinarda - Sant Nazari de la Garriga
Signatura original d'en Perot Rocaguinarda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada