Serinya - Puig de ca n'hortos - Camí de les roques - Serinyà

El Municipi:

El terme de Serinyà està situat al nord de la comarca del Pla de l'Estany, just al límit amb la comarca de la Garrotxa, a la vall baixa del riu Ser i la seva confluència amb el Fluvià. En aquest lloc hi ha la resclosa de Serinyà i una central elèctrica en explotació des de 1935. El terme és travessat de nord a sud per la carretera comarcal C-150 de Girona a Olot.

El poble de Serinyà està situat a la dreta del Ser i és travessat pel Serinyadell. El terreny en general és planer, però accidentat a occident pel serrat de Boquià i la serra de Briolf. Drenen el terme, a part del riu Ser en la part septentrional, el Serinyadell i el Merdançà, que en són afluents. El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l'antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers. El meridional toca en un punt el rec d'Espolla (que actua com a desguaç de l'estany intermitent o platja d'Espolla) i més a occident, els cursos del Merdançà i el rec de Guixeres, afluent de l'anterior, separen el terme del veïnat de Merlant, (municipi de Porqueres). El límit arriba fins al collet de Guixeres, d'on tomba amunt pel cim dels Tres Termes de Boquià, punt més alt d'aquest serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor. Seguint cap al nord, després de travessar el Ser, el límit arriba a la serra de Briolf, proper al puig de la Creu Blanca. D'ací el límit septentrional amb Sant Ferriol, al S de la riba dreta del Fluvià, passa més enllà de can Fumerola i les Planetes, encara dins del terme; aquest mateix riu el separa de Dosquers a l'angle NE del terme. Entre els veïnats agregats, citem: Casals, Bosquerós, Baió, Cellera d'Amont i els masos de can Parella (on hi hagué el castell de Taià), ca n'Illa, ca n'Aulina, cal Ferrer de les Torres, can Malloles i ca n'Arboçar fora del nucli de població, i can Carreres situat al mig del poble.

La ruta
Ruta Familiar, no presenta cap complicació tècnica, apta per a tota la família.

0,00 Plaça de l’Ajuntament. Sortim de la plaça pel carrer de Joan Carreras cap a l’esquerra, tot seguint les marques blanques i vermelles de GR. Al final d’aquest carrer, deixem a la nostra esquerra el cementiri de Serinyà i -seguint encara les marques de GR- entrem al bosc, tot continuant per un camí que ens du, en franca baixada, fins al vial d’accés al paratge de la Font del Llop (i Torneria Santamaria). El seguim a l’esquerra, sense deixar el GR, per passar pel túnel sota la carretera que ens du a les portes de Gatielles, una gran masia amb arcades.

0,10 Gatielles. Anem a la dreta, continuant pel GR, ara per l’antiga carretera -deixant estar poc després a l’esquerra el trencall que indica la font de Gatielles; aquesta pista ens duria a la pairalia de ca n’Illa- fins travessar el Ser pel pont vell.

0,20 Capella dels Màrtirs. Voregem per l’esquerra la tanca del recinte on hi ha aquesta edificació i, encara pel GR, aviat comencem la pujada pel Mal Pas.

0,27 Arribem –davant la subestació elèctrica que s’està construint- a la pista, apta per a tota mena de vehicles, que porta a la finca de la Bruguera des de la C-66. L’agafem a l’esquerra, tot seguint el GR encara. El camí transcorre per un bonic bosc d’aulinar (alzinar) i pins.

0,33 Deixem un trencall a la dreta per on continuen les marques de GR en direcció Besalú. Si el seguíssim, al cap de pocs minuts arribaríem a can Roset, ja en el terme municipal de Sant Ferriol (de fet, la pista per on anem va trepitjant alternativament el termes de Serinyà i Sant Ferriol força estona). Nosaltres continuem per la pista principal en direcció a la Bruguera. Passats uns 200 m, trobem un gran camp a la nostra dreta: el pla de can Roset. Se’ns obre una panoràmica esplèndida de les muntanyes de la Garrotxa (la Mare de Déu del Mont en primer terme, Comanegra i Bestrecà més lluny, entre d’altres) i dels Pirineus fins al Balandrau i el Puigmal. Continuem per aquest altiplà i, si ens hi fixem, veurem el teulat de can Roset a l’altra banda del camp –can Roset, vista des de Dosquers (municipi de Maià de Montcal), es veu situada com si estigués dalt d’una carena arbrada-. La pista fa una corba pronunciada i ens separem del camp per encarar-nos al puig de ca n‘Hortós.

0,47 Trencall cap a can Fumerola a l’esquerra i poc després un altre també a l’esquerra cap a les granges d’aquest mateix mas. Nosaltres els obviem i continuem per la pista principal.

0,53 Deixem la Barraca a la nostra esquerra. Si hi parem atenció, veurem que hi ha un imponent llorer a tocar la casa. Seguim per la mateixa pista cap a la Bruguera, en lleugera pujada.

1,03 * Trencall cap a ca n’Hortós. Deixem la pista principal (esquerra) que porta a la Bruguera en aquesta divisòria de camins. Una altra pista menys fresada que sembla que reculi, a la dreta, aniria cap a Besalú, creuant el Junyell. Nosaltres agafem la del mig, que travessa uns camps i s’enfila cap a ca n’Hortós. Durant la pujada, podrem gaudir de noves vistes, de dreta a esquerra: el Mont, la Tossa d’Espinau i el Bassegoda fins al Comanegra. Abans d’arribar a les runes de la casa, a l’esquerra, veurem clarament can Roset i més muntanyes: Puig Neulós, Santa Magdalena (a primer terme) i la serra de Verdera.

1,10 Ca n’Hortós. De la casa només queden algunes pedres. Es manté en peu la pallissa, que tenia una bonica arcada de carreus, actualment arrancada. Del seu esplendor, n’és mostra una paret lateral de carreus cisellats. Continuem per la mateixa pista amunt en direcció al puig de ca n’Hortós. Obviem dos brancs a la dreta, antigues pistes de desemboscar.

1,22 Al final d’una pujada, corba pronunciada a la dreta. En aquest punt, a l’esquerra, hi ha unes pedres grosses: és l’inici del corriol que agafarem a la baixada (punt 2,00) per anar cap als camps de ca n’Aulina. Nosaltres seguim uns deu metres per la pista per agafar de seguida un corriol carener (amb fites) a la nostra esquerra que s’enfila pel marge.

1,30 Deixem el corriol carener, que se’ns ajunta altre cop amb la pista que puja de ca n’Hortós. La seguim de pujada cap a l’esquerra.

1,34 Al final d’una pujada i en una mena de collet, on hi ha restes d’una plaça carbonera, pugem, a l’esquerra, per un corriol, direcció migdia (una fita ens marca l’arrencada). Ens hi enfilem però, al cap d’uns vint metres, ens desviem a la dreta (fites) per prendre el corriol que va flanquejant la carena i pujant cap a la creu.

1,38 Puig de ca n’Hortós i Creu de ca n’Hortós (o Creu Blanca). Vistes: al fons el Montgrí, les muntanyes de Begur i els Àngels. Més a prop Serinyà, el pla de Martís, Banyoles, l’ermita de Sant Patllari, Puig Sou en la muntanya de Rocacorba, Puig ses Arques, Comaestremer (el cim més alt del Pla de l’Estany), el Montner, el Llebrera i Puig de Capell. A primer terme i en línia amb Puig Sou, Boquià, collet de Guixeres (amagat) i la serra de can Ginestar. Inscripció a la creu: SERINYÀ. Santa Missió. Febrer 1958. La gent de Serinyà va col•locar aquesta creu en agraïment a uns frares que van passar pel poble per ensenyar la doctrina en aquells anys. Després de la corresponent parada per gaudir de la panoràmica, deixem la creu a l’esquerra del corriol per on hi hem arribat i continuem per un camí carener –a trossos poc definit- en direcció al collet de Besalú.

1,43 Trobem una petita clariana a la nostra dreta (fites). El camí carener per on veníem enforca amb un de més fresat que ve del collet de Besalú. El prenem a la dreta, en direcció Serinyà.

Des d’aquest punt, en uns 10 minuts arribaríem al collet de Besalú o de Sant Josep i en 12 més, a l’oratori de Sant Josep (trobarem uns rètols de fusta indicadors dels indrets que trepitgem). Si seguíssim el corriol carener més enllà de l’oratori, podríem arribar fins a Sant Julià del Mont. Vistes des de l’oratori: Rocacorba, Golany, Montfalgó, vall de Campmajor, El Far, Finestres, Puigsallança...
Entre la vegetació del camí del collet de Besalú fins a l’oratori, hi destaquen uns arboços de gruix i alçada considerables i el pi de Sant Josep (un successor de l’original), un pi pinyer que hi ha prop de l’oratori en una pujadeta de roques.
La caminada de la Creu de ca n’Hortós, s’allarga cap a 45 m. efectius si s’arriba fins l’oratori (anant i venint pel mateix camí).

1,48 Després d’una baixadeta, el corriol aflueix i creua una pista de desemboscar. Per l’esquerra marxa una pistota força embardissada. El corriol continuaria enfront nostre. Tant la pistota com el corriol ens acostarien cap a Sant Ferriol. Nosaltres anem a la dreta per una pista ampla i de bon caminar. És la mateixa que hem trepitjat a l’anada, que puja de ca n’Hortós.

2,00 Dues pedres grosses enfront nostre (punt 1.22), abans d’una corba pronunciada a l’esquerra, ens marquen l’inici del corriol carener de baixada (indicat amb fites) que prendrem i que seguirem sempre baixant i deixant algun trencall que trobarem a la nostra esquerra.

2,08 Enforquem amb una pista de desforestar que du a les runes de Vilar. Nosaltres anirem a l’esquerra, direcció Serinyà, seguint les indicacions d’un rètol de fusta.

2,09 Bifurcació. Cap a l’esquerra, retornaríem al punt 1,03, passant prop de la Bruguera. Anem cap a la dreta, baixant lleugerament i sempre pel camí principal.

2,12 Nova bifurcació de pistes. Hem d’anar per l’esquerra.

2,14 Deixem la pista i prenem un camí a la dreta (fites de pedra), tot continuant la baixada.

2,15 Afluïm a un camí més fresat; l’agafem de baixada a la dreta.

2,18 Es creua una pista. Seguim recte.

2,23 Enforquem amb la pista que baixa de la Bruguera i del Sabadí. L’agafem cap a la dreta i caminem enmig de camps. Deixem ca n’Aulina a la nostra dreta.

2,28 Creuem el passallís sobre el Ser i arribem a la pista que du a ca n’Illa. Nosaltres anem cap a l’esquerra, direcció Gatielles.

2,41 Just en una corba pronunciada a l’esquerra, poc abans de la font de Gatielles, deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila davant nostre en direcció la carretera antiga: és el bonic i curt camí de les Roques. El seguim fins a enforcar amb l’antiga carretera.

2,43 Caminem per l’antiga carretera, cap a la dreta, en direcció a la nova C-66 que creuarem amb compte. Un cop travessada, prenem un corriolet que s’enfila davant nostre en direcció al cementiri de Serinyà.

2,48 Cementiri de Serinyà. Hi passem per davant i entrem al poble pel carrer de Joan Carreras, tot refent el camí que hem seguit a l’anada, en direcció a l’Ajuntament.

2,52 Plaça de l’Ajuntament.

10,900 km. de recorregut aproximat total.

Font: Ajuntament Serinyà

Activitat: a peu

Aprop de Juinyà, Catalunya (España)

Distància recorreguda: 11,86 quilòmetres
Altitud mín: 0 metres, màx: 409 metres
Desnivell acum. pujant: 413 metres, baixant: 632 metres
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Coordenades: 769
© Ajuntament Serinyà Tots els drets reservats

Descarregar TRACK GPS: Aqui.